L'ETERN RETORN: ES TANCA EL CERCLE

Acabem el curs i amb ell aquests dos cursos d'introducció al món del pensament filosòfic. Vull agrair-vos a tots el vostre interés i dedicació. Es nota en el nivell dels comentaris.¡Crec que hem aconseguit ser una comunitat de investigació filosófica virtual!

Acabem amb una idea de Nietzsche: L'ETERN RETORN. És un concepte complicat. Sembla ser que ell no entenia el temps de forma linial sinó circular, igual que moltes filosofies orientals. Des d'aquesta perspectiva, passat i futur son infinits i, per tant, en el passat hi és tot, i en el futur, també. Aixó implica que no hi ha principi ni fi. Alguns interpreten això dient que tot el que passa ha passat i passarà sempre, és a dir que es repeteix. Per això cal dedicar-li a cada instant molta atenció perquè, ja que es repetirà tal i com el visquem, millor viure'l intensament (com fa el superhome nietzscheà).

Curiosament acabem "Filosbloc" amb Kubrik i la seva pel·lícula 2001. Si recordeu la nostra primera gran discussió filosòfica va constistir en interpretar què era el monolit. Per alguns era Déu, per altres la Raó. En qualsevol cas, Nietzsche enfonsa tant la raó com Déu i per això a la película l'escena final del naixement del nen (que potser és el superhome) té de fons una composició de Richard Strauss titulada (¿casualment?) Així parlà Zaratustra. Amb Nietzsche tornem al nostre principi, a Kubrik. Serà l'etern retorn?

Ha estat un plaer llegir-vos aquest dos anys. Gràcies.

¿BOIG O GENI?

Nietzsche no és només un filòsof, és tot una figura dintre de la Història de la filosofia. És diferent en tot: en la forma d'escriure metafafòrica, en les idees irracionals que defensa, en la crítica que fa a tota la cultura occidental (on no se salva res, ni la pròpia filosofia)... Ell mateix deia que no era un home, sinó dinamita. Hi ha interpretacions de tot tipus: per alguns és un boig, per altres un visionari que encara no podem arribar a entendre del tot; uns diuen que defensa l'individualisme radical, altres els totalitarismes. En fi, dinamita. Us convido a que expresseu quina és la idea més interessant de Nietzsche per volsaltres i per què.

(la imatge tant suggerent és del cartell del congrès "Nietzsche y la hermeneútica", que es celebrà a la Universitat de València el novembre de 2007; mira-la de lluny i ...)

LLIBERTAT

Stuart Mill és un gran defensor de la llibertat del individu i en el seu context històric és d'agraïr la seva aportació pels drets humans. Com sabeu, la seva definició de llibertat té a veure amb els drets subjectius que tothom ha de tenir. Som totalment lliures sempre i quan respectem els drets dels altres, o dit d'una altra forma, sempre i quan no causem dany al proïsme. Tenint això en compte, quines reflexions us provoquen les següents tires de Quino (el creador de Mafalda)? (no es tracta de dir només què volen dir, sinó què en penseu vosaltres de la qüestió plantejada)

Qui és més feliç un incult solitari sense problemes o una persona culta sociable però amb problemes?

Stuart Mill planteja la idea de que la felicitat és quelcom propi de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la nostra humanitat i amb el fet de viure en societat. Podem trobar la felicitat en allò que ens faci ser cada vegada més humans i ell això ho identifica amb la cultura humana en general i amb els plaers que qualitativament són millor perquè ens eleven, i no amb la quantitat del plaer o amb aquells plaers que compartim amb els animals. Per això defensa que tothom ha de tenir dret a l'educació, perquè sense ella no podem desenvolupar-nos plenament com a humans i tenim menys possibilitats d'assolir la felicitat. Si una persona culte, és una persona cultivada i un incult és qui no ha tingut accès a la cultura humana, ¿com respondríeu la pregunta? (gràcies a Miroslaw Pieprzy per la il·lustració i a Pere Augé per la qüestió).

què faries si fossis un polític utilitarista?

L'utilitarisme és una doctrina ètica que defensa que és bo allò útil i allò útil és el que causa més plaer que dolor. Aplicat a la societat (filosofia política) afegeix que bo és allò que causa molt de plaer a moltes persones. Bentham entenia els plaers des del punt de vista quantitatiu. Stuart Mil des del qualitatiu. Els dos defensaven que s'ha de intentar promoure lleis utilitaristes. Si fossis un polític utilitarista, quines lleis defensaries? (convido als que participeu a trobar dificultats a les lleis que els altres plantegin)

EMOTIVISME

L'emotivisme moral és aquella doctrina ètica que defensa que la fonamentación dels nostres principis morals es troba, no en la raó sinó en el sentiment. És a dir, en decisions morals sobre el que està bé o el que està malament, primer analitzem les raons però al final decidim guiats per sentiments d'aprovació o desprovació. Tenint això en compte què creieu que diria un emotivista sobre l'eutanasia, l'avortament o al pena de mort? Hi esteu d'acord?

Nota:la imatge és el quadre "El crit" del norueg Edvard Munch (1863-1944)

P E R F E C T E

Una de les qüestions discutides de la filosòfia de Descartes és la seva suposada demostració deductiva de l'existència de Déu. I entre d'altres, la que es refereix a la seva perfecció. Segons Descartes, a ell l'ha creat un ésser perfecte, perquè només un ésser perfecte és capaç de crear un altre ésser. Aquí descarta haver-se creat ell mateix ja que si ho hagués fet s'hagués creat perfecte i no imperfecte com és ell. Alguns diuen que si Déu és capaç de crear éssers imperfectes llavors no es perfecte.

La qüestió és: que vol dir ser perfecte? És Déu perfecte? Existeix alguna cosa perfecte? Es pot ser perfecte i no existir?

(aquesta qüestió és en honor a Alfonso, Jordi i Pol, no perquè siguin perfectes, sinó perquè lamentaven a classe no tenir davant Descartes per poder plantejar-li les seves objeccions)

El GALL DINDI INDUCTIVISTA

Bertrand Russell filòsof i matemàtic britànic del segle XX, influenciat tant pel racionalistes com pels empiristes, pensava que l'objectiu fonamental de la ciència i la filosofía era comprendre la realitat, i no simplement fer prediccions. Pensava que la ciència partia de les dades empíriques i que també utilitzava la lògica, però que només arriba a conclusions provisionals, ja que la experimentació no és mai definitiva. Per ilustrar-ho explicava la següent història d'un gall dindi:

"Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que "sempre menjo a les 9 del matí". Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll".

La història mostra que la inducció té el seus límits. Malgrat aixo nosaltres la fem servir contínuament a la vida diària (pensa en els coses que saps per experiència). Descartes estaba en contra, perquè només la deducció i la intuïció son formes de coneixement vàlides per ells. Hume estaria a favor perquè creu que no hi ha altre forma d'aquirir coneixement que per l'experiènica, tot i que pensa que per l'experiència el coneixement sempre pot ser, com a molt, probable, però mai definitiu. I tu, creus que ens podem fiar de la inducció?